TLta Fuenti Techá, l'aceña del tíu Amanciu, el cerru Viroti, el arroyu'l Cura, el Barriu Vieju... patrimoniu material i natural dun puebru que tras los Cuestus, al sul de Coria, luzi con modestia entre parelis de piçarra, canchus, plaeras i enzinaris. Otru patrimoniu es el que s'agarva tras los nombris de fiestas comu san Marcu o el tálamu. Los puebrus junta Alagón son puebrus de cantoris, cantaris i romancis i pallí entonan el "Verdeguea".

Con tanta riqueza coltural que es tradición, crial otras nuevas es compricau i sin embargu ena Pescueça lo están concediendu con el Festivalinu. Festival pa nuevus i viejus ondi música, coltura i naturaleza s'ajuntan, mejol dichu, se concentran en un puebrinu andi tola genti participa. Velaquí que ena Pescueça sentimus las notas delas quitarras i las baterías enas praças i praçuelas, comemus migas, preva i ducis i enos estalachis golemus l'artesanía del material i los xabonis. La coltura estremeña el sábau estuvu presenti conas estorias delos ermanus Herrero Uceda , la gaita i el tamboril del peñapardinu Txebe , los versus del "Bálsamu Caseru" escenificaus pol Cruz i la Dioni , los recitaoris Juan José Martínez Mingorance i el tíu Angeleti i los bailis dela Rondeña de Villa-Miel. No faltó el estalachi del OSCEC pa concencial del patrimoniu lingüísticu. I comu tolos añus, uvu puesta de arvus arrecuperandu assina los enzinaris i montis estremeñus.

Que en un festival convivan lo tradicional cono modernu, la naturaleza cona música rock i las xotas i el tamboril demuestra que lo propiu no anda reñíu cono de huera i que puein estal sin prejudical-si, tolo contrariu enriqueciendu-si. Norabuena, pescoçanus, pol exempru que seis palos demás puebrus estremeñus!