Semana de santus i passus i el sentimientu de grupu enas cofradías que acoguta los ánimus ala puerta delas ilesias. El espetáculu dela religión tuvu esta semana la su passilera de moa, con vestimientas nuevas i relumbrantis de ombris i santus o al trebolillu del tiempu sigún diti la tradición. Los picoruchis polas callis ala çaga delas autoridais luzin el hatu de nazarenu i las bandas de música tocan el inu nacional ajuntandu, comu es costumbri en esti país dendi hazi muchu á, la política i la religión.

En Estremaúra, ondi el acolturamientu religiosu se cevó contra los diosas Ataecina o Trebaruna i los altaris de granu al serenu dela luna quearun aburríus pa siempri: es velaí otra la luna la que brilla pa otrus diosis. La ralidá del cristianu d'epoca acorrica los sentimientus dela primavera pa mostral la fachenda dela mantilla, el tragi i las alajas, porque no ai que aparental probeza delantri del santu que'l aginu portea por baxu las andas. Las prossecionis recuerdan la muerti i renacencia enos estaribelis, peru traspuestas i sacás del ambienti verdaeru que la celebración dela primavera dessigi, pos el cantíu delas andorinas s'inculta ena escuriá dela nochi afogonau polas trompetas. No se puei descrevil mejol essi afán de negamientu que las palabras de Marcu quandu dixu, dis: quis vult post me sequi deneget se ipsum et tollat crucem suam et sequatur me. Renegal d'unu propiu pa cargal con el pesu delas faltas balda hata'l espíritu más viru i huerti porque dessigi dexal de sel unu mesmu i suportal las acionis. Quanta carga pal ombri modernu que sufri quandu no l'avulta el mobi ena faldiquera! L'anacronía dun'alma que s'acupa más de pagal faturas i de debrochical a ca no ná espurechandu-si con una semana de religiosidá repompollúa con rebossu d'escongojamientu l'añidimus ala montonera de disloquis del ombri modernu que tamién merca espiritualidá enos estalachis ala puerta del circu dela vida.