Poemus encontral ogañu angún negociu artesanu que sea sustenibli? Las artesanías están despareciendu-si enos nuestrus puebrus i ai una calapachá de causas que se hundin enas mesmas raízis del capitalismu. Ninque la enseñança delos oficius artesanus passaran pola norma i hizieran ciclos pa tenel una continación generacional, ai galantía de futuru. El otru día púi comprová-lu en pessona en el puebru del barru, en Salva-Tierra. Hue la feria dela arzilla i el pitochu, ondi artesanus estremeñus i portuguesis acuyerun a enseñal las sus pieças que estavan, velallí, ala venta, peru qualquiera que huera dava que aquellu era una esposición, más que un mercau. Los estalachis con pieças dun arti delicau propiu delas manus ardilosas i embarrás del tiempu, la pacencia i l'albeliá que luzían comu froris, a ca qual más comprexa i atrayenti. Essa era la vista pal vesitanti, los que tenían ganas d'aprendel más cosinas a tentu delos cacharrus, acuyerun pala Casa de Coltura. Vasijas romanas, del XVI, d'agora: toas ellas huerun descritas entre retratus i quairus polos conoceoris del tema i que tuvu una desazonanti terminación. Los que resultamus alas chalras salimus con el pensaeru agridús: Quál vá a sel el futuru dela ruea del cacharreru? Ondi quearán los espichis i azarconis? De dos poblemas se palrarun: la feria s'estava queandu namás que pal andal local i, el peol de tó, la desunión entre cacharrerus, la falta de denominación i la manu desganía del'Alministración quean repuntáu el oficiu del cacharreru. Qué puei hazel un artesanu del barru salvatorreñu enfrontilau alos mandus dun TTIP que s'avança sobre Uropa con el herós del'ansia dislocá? No puei avel amistá entre el barril i la tarra de práticu. Mentris tó estu, las tavernas servían carnis i otrus "cacharrus" en vasu de tubu i el cheiru a sevillaneu salía polas altavozis i se vía en el hatu dela moceá arriscá. En el barru semus más nusotrus al hazel-si la fachenda tiestus.