Nel altu mundu dela burocracia, ondi se crían informis comu si hueran enxambris i ondi las custionis serias comu "impacto medioambiental" rezan en decumentus de péritus, pocu importa que çalein la naturaleza i a posteriori vengan a pringal papelis conas facatúas. M'enteré por parti dun alunu que nel Barrau envenenarun unus robris secularis. Alogu en leyendu los papelis resulta sel que no hue ná casual, más bien, hechu adré, pos las hiendas que le hizun pa echal el venenu las abrierun en sitiu que se sabía que los árvolis morirían. Las razonis que llevan a un ombri a matal el tiempu dela naturaleza hechu arvu no entran en gamella. Alas vezis mos resulta compricau entendel por qué el ombri has lo que has drentu del propiu ambienti ondi vivi. Vá de visiteu i quea la colilla i las tovallitas tirás pol monti. Arranca, pisa, troncha. Si estorva, aballa con ellu. Si no estorva, tamién, pa por si acasu. Es ponel el pie derrotandu cona idea de, si un sitiu escalabrosu tien mala huélliga, muá-lu pa passal por él cona carrucha que sea. La custión es hollal sin respetu, a propiu ententu. Alos añus, ondi era un monti de pesina agora es un calveru tristi i aburríu; ondi naavan las truchas bravías, agora son quatru i entontecías, comía de lúntrigas i caprichu de pescaoris; ondi era el enzinal tupíu, agora es hesa pa pastu con una tristi mongía. El ombri, comu los culebrus malus, reverdeci enas sus acionis contra'l ambienti: quantu más aginau se sienta, más se destiendi. Ençalea otra ves i otra ves i no se cantea patrás nunca, namás el silenciu dun mundu que s'emprimi lo arroea ata que la recinchaúra le corti la respiración. Qué desmirau el ambienti i quántu apopu pal ergullu! Oi pagarun los robris el nuestru disloqui, amañana... qué sabemus allá! Devemus de temel el mañana duna pessona que desprecia la su casa, porque siempri pagará la su frustación quien menus culpa tenga.