Qué bonita Estremaúra con requilorius i galandainas! Essu es porque s'estila lo de "poner en valor" i, ca ves que los políticus i los impresarius hazin essu, Estremaúra acotiza en bolsa. Cona contrariedá que vivi enos xaquis dunas mesmas aguaeras, agora dizin por un lau que la Siberia está de sel Reserva de la Biosfera de la Unesco i, por otru, que ena Serena quierin de seguil conos pranis de regueríu. Enas dos comarcas ai un mesmu sostribu: el'agua. Essu que en Estremaúra se guarda enas aljazenas d'ormigón i que, conas antiparras del lucru, sirvi lo mesmu pa regal tomatis, que pa pescal silurus, que pa entangal una barriá dela costa de Malibú con chaleris pinturraqueaus an pie delas presas: velaí, el'agua. Ena Siberia quierin de dal un vencijón al turismu (digu turismu i no visiteu ) delas prayas d'agua duci i ena Serena destendel los regueríus conas presas i cequias ondi era olival. Averá genti que le pareça lindu el imagi del llanu estremeñu acupau de panizus i tomateras i arrós i frutalis gimiendu de curas comparantis conos regueríus de Kansas, porque es lo da buen avíu, peru es que ca día ahurragamus más, sin calapatriciu nengunu. Ara, essu sí, naidi s'atrevi ya a bebel dun pozu. No se sienti el gurrapeu delas ranas enos regatus tapocu ni se crían los berrus enas orillas, porque tó lo acupa l'atabúa. El suelu cogi el pelagi del desiertu quandu lo intesivu prencipia a sel sinónimu de nocivu i ondi antis era una charca, agora es una escombrera o, comu muchu, un bancal alagaízu. Los pañus delas cequias viejas s'amontonan junta las nuevas, hiziendu montañas de malvas. I si buscas la curva del caminu i dela verea, encontrarás pistas derechas de tierra i cementu con gomas tirás andiquiera i botis i tarras de curas enas cunetas. Buscamus un cachu de reselva que sirva de agasaju i arriaeru del Mercau, mientras que la sombra dél s'açalama suavi i mordajusta encima dela tierra pa enviolá-la i escorrumpí-la. Assina es el dios Janu que vivi en nusotrus.