Retacaus comu estamus conos villanciscus al son de rumba que echan pola megafonía i los que están ingrés a ca no ná enos arradius comercialis, el celebru enaçucau no da pa repunteal-si un quantu-quantu i refressional a tentu del añu que se hue. Demasiás esperencias pa resumí-las en tan poquinu sitiu i, comu la vida, por más partis que hagamus, es un continuu, mejol dexamus las refressionis palos pensaoris. Alas vezis es más aparenti dizil lo que vemus i que'l juíziu lo haga otru, enque más cenzillu es namás osserval. I si osservamus despacinu, vemus que la nuestra lengua esti añu empeçó a hazel más sensación que nunca i que a pocu a pocu, peru con passu ciertu, vá esvereandu entre los conteníus delas telis, arradius i pediódicus. Ena redi ai milenta de caraverus que palran del i en estremeñu. Escrivientis, en prosa i en vessu, sacan caiquandu los sus testus estremeñus pondiquiera. Dendi'l estrangeru, professoris i envestigaoris se precupan i lo encrúin enos sus trabajus. De toas partis píin que acabi ya d'escrevil el dicionariu i la gramática, quandu estas custionis nunca s'acaban, peru, ave!, quandu menus dil arrematandu. Ya sal enos letrerus dela Serraílla i el Barrau i los zagalis d'ogañu ván siendu coscientis de qué es el estremeñu i que no tienin más oportuniá d'aprendé-lu que palrandu conos avuelus. Infelísmenti, la coltura estremeña está poscrita delas crassis, peru mos confiamus de que essu á de mual más plontu que tardi.

Apuntai-lu comu proponimientu pal añu que entra, dispuesinu de "vo a dil al ginasiu" i "vo a contribuíl a que Estremaúra tenga más críus": vo a aprendel estremeñu . Da salú al cuerpu i al'alma, entendemus mejol la estoria i el mundu que mos arroea, s'aprendin mejol otras lenguas ermanas comu el castellanu o el portugués i sabremus destinguil una pessona curiosa de una escusá . De essus proponimientus, el más cenzillu de cumpril es el de palral estremeñu (bien lo sabéis tós). Buen añu 2016, amigus letoris.