Estremaúra llora i lo hazi comu quien ena depresión el aginaeru del pechu obriga a soltal regateras. Assina, un chispín-chispín continu d'emigrantis que quea la nuestra tierra comu el desiertu d'Uropa. Que levanti la manu el que conoça angún moçu o anguna moça que dispués de matal-si a estudial más de 20 añus queara la casa, la familia i los amigus pa buscal en Alemaña, en Londris o enos Mairilis la oportuniá que aquí naidi le brinda. Velaí, tós l'án levantau. Se relambin de gustu namás supiendu que aprendel Inginiería sirvi pa guial tassis, que la Química lleva a trabajal 10 oras diarias en una cinta viendu passal fruta, que la Filología da pa colocal papelis o que'l Magisteriu es aparenti pa barrel las callis o ponel prantonis en arreatis. La genti nueva se desazona ca ves que no es escapás d'entendel que tantu eshuerçu que dessigin dellus no lleva a parti nenguna. La sensación de sel un peal sin llegal a vieju es la mesma que la dun Teseu sin el hilinu que lo guiava. Perdíus en el laberintu dela burocracia, dela fachenda i dela ideología cain malus dispués de navegal i matal el Minotauru sin sel escapás de salil. Estuvun engañaus d'Ariana i naidi los aprevinu. Al revés, siguin a engañal, a ahinchonal, a dessigil paque pa manejal el cabu dun cepillu se precisi sabel quatru idiomas (estremeñu, no, claru) i tenel tres masters i una impoteca. Escravituaus dendi chiquinus duna esperança de sel algu ena vida, de tenel alos demás contentus i a nusotrus mesmus... teniamus que estal quexandu-mus ala oficina de consumu por propaganda engañosa! Tantu mos desnortan que ata mos limpian la verea al estrangeru i mos cuentan que ai que conocel lo dahuera pa tenel más movilidad y oportunidades . Pograma por puntus pa un viagi que anuncia libertá i oportuniá peru ena letra chica pon "vai-ti, porque aquí no pintas ná". Dispués de tantus sigrus, los estremeñus seguimus siendu capital umanu enas manus dunus pocus.