En esta Estremaúra ondi la genti moça quandu se susprendi laira comu los perrus i entonan un "guau" de ves del "chacho!", encontramus de tó. Peru no comu en botica, más bien comu en baçal, al torteruelu o hacinau. Denseguía s'enterarán por qué. El domingu passau hui al templu del Canchu Roanu cona devoción pagana de sentil la energía del sitiu a fruíl pol cuerpu. En efetu, assina hue: uvun varius arrepíus. Essi tesoru sobrecogi pola demensión, pola huerça que trasciendi del aobi i los murus de piera. Es la nuestra pirámidi de Keops, el nuestru Partenón, la nuestra catreal de Santiagu dela Antigüedá. Vel el colorau, los peaçus d'estucu, las parés con cal, el postineu delos suelus de piçarra, los murus encrinaus d'essi edificiu en metá duna hesa cuesta entendel qué hazía aquellu allí.

Desinquieta, si no supieramus que no es el únicu que tenemus en Estremaúra. Dispués de passal media mañana sin quital-mi el sentíu d'aquellu, ahilamus pa Çalamea. Allí encontremus otra cosa que'l caprichu delos tiempus premitió conserval i que agora tapocu s'entiendi qué has allí: el dístilu. Echandu el reol ala ilesia en cata de más hallaúras romanas, fueraparti delas lápidas i el dístilu, veu que no so escapás de retratal la ilesia con el su lindu relós porque en dos rinconis entre los estribus encontramus algu alo que ya estamus acostumbraus quandu vamus de visiteu i que indina el oju i el fatu. Ya lo barruntarun, verdá? Pos velaí, la carrefilera de conteneoris an pie delas ilesias, castillus i puertas que remostean i cheiran. El párracu, que salía velallí, se quexava.

No le sirvió de consuelu que le dixiera que no era la primel ves que vía algu assín en Estremaúra. Ayuntamientus, en qué piensan pa hazel estas facatúas? Alogu s'indinan de que los antiguus usaran las ruinas de esterqueras i çahurdas! Peru si estamus los modernus aposandu la mierda precisamenti an pie del patrimoniu delos nuestrus puebrus! Velaquí el mi agullíu en el baçal, á si los amus respondin.