Si la chaquetía, la calavera'l conqui, el magostu o la carvochá entraran enas tierras cambrizas i de mala huélliga del capitalismu, los comercius grandis i las discotecas anunciarían enas puertas la fiesta de Tossantus con el'ansia d'enriquecimientu de qualquiera produtu novedosu. Peru velaquí que las nuestras tradicionis no s'anuncian ena teli; enas escuelas, los zagalinus vivin tó estu comu unus carnavalis; las callis delas capitalis s'enllenan de genti enhariná i pinturraqueá que s'arrastran --si Michael Jackson alevantara la cabeça!-- arrendandu los muertus ressucitaus de ves de pantarujas, melonis i calabaças cona cantiquiña de prosseción i el cheru de carvotis ena chambra. Fiestas que no hazin por recordal-si delos muertus más que quandu ena corrobla se quean si perras pala espuela. Celebral el final del veranu i la entrá dela iverná dispués dela primel toñá agora namás que se quea ena aparencia, en el pelagi garabiteau del hurramachu estaunidensi que con el nombri repompollúu de Halloween vendin comu churrus. Acolturamientu desmandau en una sociedá que hazi muchu á perdió los sus valoris i que, comu los romanus del imperiu, está abierta alas moas folasteras que comin a hinchapelleju cona hambri delo "más cool" ena querencia de pertenecel ala piara. Están largu los días andi los monagus se subían ala torri dela ilesia a hincal-si el bolsu de frutus i a encarvotal unas castañinas concedías cantandu la chaquetía , no el "trick-or-treat". Mairis i pairis estremeñus, maestrus d'escuela i dela escuela de cagonis: por mu salaus que estén los vuestrus ijus i alunus vestíus de máscara, d'esqueletus i zombis, pensai el sentíu que tienin estus días i si de verdá mereci la pena echal las perras en ellu pa tirá-lis un retratu o llevá-lus an cá los avuelus paque los convidin. Sei conseqüenti cona tierra i que no desvalorein lo nuestru.