Mentris que media Estremaúra celebró estus días la Crus de mayu en essa mesturiña tan soná d'amol ala primavera con el retranqui cristianu de rosarius i copras antiguas, la naturaleza vá engordandu la fruta que recuelga delas ramas. Las manus percuías del jornaleru a entressacal mañana i tardi namás es comparanti con el afán delos amus delas fincas por cural con aguatochis i tomizaoris. Ya mesmu sentirá la vista cómu se vá pintandu el frutu arropau conas ojas i el arvu cederá las sus ramas abangás por causa del pesu i la química. Los pagamientus s'ajustan i las quarillas s'entanguilan eno que llaman los retólicus competencia desleal entre paisanus i imigrantis. Ala final la balança se cantea i la revijuela asseñala alo más baratu. Tamién se sienti el capital en el campu, más que nunca. El capital descuaja hesas i pela montis, seca cibrantus i muevi agua i múa lo daquí pallá i lo allí pacá con el lucru del entremediariu, que se monta ena tranquilera de no sel coscienti del desgalaçu. Ena falsedá dun mundu que negocia conos alimentus milenta de quilometrus, por otru lau enventa el slow food a trocu de nivelal essi comerciu desmandau que ya los romanus i griegus ricus conocierun. Epicuru, Séneca, Diógenis, Pitágoras, que tamién palravan de cozina, vían enos çalaquis de pan i enas prantas del uertu la su dieta. Las ciringoncias televisivas, las assaúras humeantis con especias i la esquisités de coloris i nombris repompollúus que casan mu bien conos parvolus que se repapilan con ellas están mu largu dela sensación de desbagal unas arvillinas o una havas tiernas i comé-las crúas, dun çorongollu o dun gaspachu en cuenca de maera. Ya no conocemus las pencas, ni las morujas, ni las azeras, ni los cardillus, peru ruqueamus bastanti bien eno tocanti a marcas comercialis. Las pargañas amarillearán de contau i las vereas muarán el su hatu verdi en baxu del sol, peru los frutalis guardarán ena su sombra el regalu que envolveremus en palés i caxas pa empuntá-lu paí.